Ser o estar? Una manera senzilla de triar
Ser i estar en espanyol: com triar entre tots dos, on es diferencien del català i quins errors es cometen més sovint.
Per l'equip de Duendillo · ·4 min de lectura
Com el català, l’espanyol té dos verbs, ser i estar, i sovint es reparteixen la feina de la mateixa manera. Però no sempre, i és just aquí on hi ha les trampes. La bona notícia: una sola pregunta resol gairebé tots els casos.
Què és, o com està?
Fes servir ser per al que una cosa és: identitat, origen, professió, caràcter, hora.
- Soy Ana. Soy de Valencia. — Soc l’Ana. Soc de València.
- Mi hermano es médico. — El meu germà és metge.
- Son las tres. — Són les tres.
Fes servir estar per a on és una cosa i com està ara mateix: lloc, estat d’ànim, un estat que pot canviar.
- Estoy en casa. — Soc a casa.
- María está cansada hoy. — Avui la Maria està cansada.
Compte amb el primer exemple: en català es diu tradicionalment soc a casa, amb ser; l’espanyol aquí només admet estar.
El mateix adjectiu, dos significats
Alguns adjectius canvien de significat segons el verb:
| ser | estar | |
|---|---|---|
| aburrido | que avorreix | que s’avorreix |
| listo | espavilat | a punt |
| rico | ric | bo, saborós |
La película es aburrida — la pel·lícula és avorrida. Estoy aburrido — m’avorreixo.
Errors habituals
- Soy cansado → Estoy cansado: el cansament és un estat.
- La fiesta está en mi casa → La fiesta es en mi casa: un esdeveniment «té lloc», així que va amb ser, encara que hi hagi un lloc. Aquí l’espanyol coincideix amb el català: la festa és a casa meva.
Duendillo segueix ser i estar com a dues habilitats separades i et torna a portar els exercicis que falles, fins que l’elecció et surt sola.