Espanya o Amèrica Llatina: quin espanyol has d'aprendre?
És una sola llengua amb dues grans famílies d'accents i paraules. Aquestes són les diferències que importen i una manera senzilla de triar.
Per l'equip de Duendillo · ·5 min de lectura
Abans de la primera lliçó has de triar: l’espanyol d’Espanya o el de l’Amèrica Llatina. Sembla una gran decisió. És molt més petita del que sembla.
Una sola llengua
L’espanyol té uns cinc-cents milions de parlants nadius, i aproximadament nou de cada deu viuen a Amèrica. Tot i això, un professor de Madrid i un de Ciutat de Mèxic ensenyen la mateixa gramàtica, les mateixes formes verbals i gairebé totes les mateixes paraules. Els llibres, les notícies i les pel·lícules travessen l’oceà sense traducció. Les diferències són reals, però són de les que fan una conversa més interessant, no de les que l’aturen — pensa en l’anglès britànic i l’americà.
Això és el que canvia de debò.
El «vosaltres»
A la major part d’Espanya, quan parles a un grup d’amics fas servir vosotros: ¿Vosotros venís a la fiesta? A l’Amèrica Llatina (i a les Canàries) el «vosaltres» és sempre ustedes, tant si són amics com desconeguts: ¿Ustedes vienen a la fiesta?
Així, qui aprèn l’espanyol de l’Amèrica Llatina té una forma verbal menys en cada temps. Qui aprèn l’espanyol d’Espanya també aprèn vosotros, i ustedes s’entén a tot arreu.
A l’Argentina, l’Uruguai, el Paraguai i bona part de l’Amèrica Central, a un amic també se li diu vos en lloc de tú: vos tenés en lloc de tú tienes. Ho sentiràs en pel·lícules i cançons, però el tú d’un curs també s’hi entén.
La pronúncia
La diferència més coneguda: a la major part d’Espanya la z, i la c davant de e o i, sonen com la «th» anglesa de «think» — gracias, cerveza, cinco. A l’Amèrica Llatina sonen com una s. Cap de les dues no és un defecte de pronúncia ni un error: són dos estàndards.
Més enllà d’això, cada regió té la seva melodia. Un mexicà, un argentí i un madrileny sonen tan diferents com un texà, un escocès i un londinenc — i s’entenen igual de bé.
Paraules de cada dia
La majoria de paraules són comunes, però alguns objectes quotidians tenen noms diferents:
| Espanya | Amèrica Llatina | |
|---|---|---|
| cotxe | coche | carro (auto a l’Argentina i Xile) |
| ordinador | ordenador | computadora |
| mòbil | móvil | celular |
| suc | zumo | jugo |
| conduir | conducir | manejar |
| pis | piso | departamento |
A l’Amèrica Llatina les paraules també canvien d’un país a l’altre. Duendillo ensenya la forma que fa servir la major part de la regió.
El passat
A Espanya, un fet d’avui normalment va en pretèrit perfet: Hoy he comido paella — «Avui he menjat paella». A la major part de l’Amèrica Llatina, per a això mateix és normal el passat simple: Hoy comí paella. Totes dues formes són espanyol correcte; simplement és el costum de cada banda.
Com triar
Fes-te una sola pregunta: amb qui parlaràs?
- Vius a Espanya o hi aniràs a viure, a estudiar o de vacances a Barcelona o Sevilla → l’espanyol d’Espanya.
- Viatges per Mèxic o Sud-amèrica, treballes amb col·legues llatinoamericans o vius als Estats Units → l’espanyol de l’Amèrica Llatina.
- Encara no tens cap pla? Tria’n qualsevol. Tot el que aprens funciona a totes dues bandes de l’oceà, i canviar més endavant no et costa gairebé res.
Com funciona a Duendillo
Tries la teva variant quan comences, i la pots canviar en qualsevol moment a Perfil → Configuració. El progrés és compartit: les paraules i les regles que ja saps es mantenen, i només les formes que difereixen segueixen la nova elecció.
Els exercicis fan servir les paraules i les formes de la teva variant — coche per a Espanya, carro per a l’Amèrica Llatina — i les lliçons de vosotros només apareixen per a Espanya. Si respons amb la paraula de l’altra variant, compta com a correcta, amb una nota breu que mostra la forma de la teva variant.
També pots escoltar moltes veus: veus castellanes per a Espanya i, per a l’Amèrica Llatina, veus de Mèxic, l’Argentina, Colòmbia, Xile, el Perú, Veneçuela, Cuba i els Estats Units. Activa’n unes quantes i la teva oïda s’acostumarà a més d’un accent des del principi.
Sigui quin sigui l’espanyol que triïs, aprens la mateixa llengua. ¡Buena suerte!