Per què oblidem les paraules — i com ajuda la repetició espaiada

Dilluns aprens la ventana. Dijous mires una finestra i la paraula ha desaparegut. No és falta de talent: la memòria funciona així per a tothom. La bona notícia és que l’oblit segueix un patró, i amb un patró es pot planificar.

La corba de l’oblit

Als anys vuitanta del segle XIX, el psicòleg alemany Hermann Ebbinghaus aprenia llistes de síl·labes sense sentit i es posava a prova al cap d’intervals diferents. Va descobrir que la memòria cau en picat al principi — bona part d’una llista nova desapareixia en un dia — i després cada cop més a poc a poc. Aquesta forma s’anomena corba de l’oblit.

També va observar una cosa més útil: una llista que tornava a aprendre s’oblidava cada vegada més lentament, i les repeticions repartides en uns quants dies funcionaven millor que el mateix nombre en una sola sessió. Una paraula que has recordat tres vegades en dies diferents dura molt més que una paraula que has llegit deu vegades en un sol vespre.

Dos efectes que la fan funcionar

Des d’aleshores, els investigadors han confirmat dos efectes una vegada i una altra:

• Espaiar. Els repassos repartits en uns quants dies superen el mateix nombre de repassos amuntegats en una sola sessió. Una pausa breu, amb una mica d’oblit, fa que el repàs següent compti més.
• Recordar. Intentar recordar una resposta reforça la memòria més que tornar-la a llegir. Per això ajuda respondre abans de mirar, fins i tot quan tens dubtes.

La repetició espaiada combina totes dues coses: recordes una paraula just abans d’oblidar-la, i cada vegada l’interval fins al repàs següent s’allarga — un dia, després uns quants dies, després setmanes, després mesos.

Dels calendaris fixos als personals

Els primers sistemes feien servir regles fixes. Als anys setanta, Sebastian Leitner classificava targetes de paper en capses: una targeta que sabies passava a una capsa que repassaves menys sovint, i una que fallaves tornava a la primera. El 1987 Piotr Woźniak va escriure SM-2 per a SuperMemo, la fórmula que encara fan servir moltes aplicacions de targetes. Tots dos apliquen les mateixes regles fixes a tothom; SM-2 només s’adapta a cada targeta amb un senzill número de «facilitat».

FSRS (Free Spaced Repetition Scheduler, un planificador lliure de repetició espaiada) és un model més nou i de codi obert, entrenat amb milions de repassos reals. Per a cada paraula guarda tres números:

• estabilitat — quants dies calen perquè la probabilitat de recordar-la baixi al 90 %;
• dificultat — com n’és de difícil per a tu, aquesta paraula;
• recuperabilitat — la probabilitat de recordar-la ara mateix.

Després de cada resposta, FSRS actualitza aquests números. Toca repassar quan la probabilitat de recordar la paraula baixa fins a un 90 % aproximadament: prou aviat perquè encara la recordis amb una mica d’esforç, prou tard perquè l’esforç enforteixi la memòria.

Com ho fa servir Duendillo

Duendillo aplica FSRS a cada paraula que aprens, i en tots dos sentits: reconèixer la ventana quan la llegeixes i produir-la quan la necessites són dos records diferents, així que cadascun té el seu propi calendari.

No hi ha botons de «fàcil / difícil» per prémer. L’exercici mateix diu al model com ha anat: una resposta incorrecta, una de gairebé correcta (cancion sense l’accent, un error en una lletra), una de correcta o una de correcta donada més de pressa que de costum.

La gramàtica és diferent. Una regla com la diferència entre ser i estar no s’oblida d’un dia per l’altre com una paraula; és una habilitat que ja tens o que encara estàs construint. Per a la gramàtica, Duendillo fa servir un segon model, el Bayesian Knowledge Tracing (seguiment bayesià del coneixement), que a partir de les teves respostes estima fins a quin punt domines cada habilitat. Les habilitats que domines es fan a un costat, i les que encara trontollen tornen més sovint.

Tots dos models treballen en segon pla. Tu només veus l’exercici següent — normalment un que pots respondre, però no sense pensar.

Cinc hàbits que ajuden

1. Una mica cada dia. Deu minuts al dia valen més que una hora el diumenge, perquè els repassos cauen els dies adequats.
2. Respon abans de mirar. L’esforç de recordar és el que fixa una paraula, fins i tot quan la resposta surt malament.
3. No tinguis por dels errors. Una paraula que falles torna al final de la sessió i de nou poc després; és el sistema que funciona.
4. Deixa que les paraules tornin. Oblidar una mica entre repassos no és un fracàs: un record que reconstrueixes és més fort que un que mai no has hagut de reconstruir.
5. Aprèn les paraules en frases. Abre la ventana, por favor dona a una paraula més on agafar-se que ventana tota sola.

L’oblit no és l’enemic de l’aprenentatge. Només necessita el moment just — i aquesta és la part de què s’encarrega Duendillo.