Com sona l'espanyol
L'alfabet espanyol té 27 lletres: les 26 que ja coneixes més la ñ. Els grups ch, ll i rr s'escriuen amb dues lletres però representen un sol so.
La bona notícia: l'espanyol es llegeix gairebé exactament com s'escriu. Quan coneguis els sons, podràs llegir en veu alta qualsevol paraula.
Només hi ha cinc vocals, a, e, i, o, u, i sempre sonen igual: curtes i clares, també quan són àtones. Mai no es redueixen a una vocal neutra, i la «o» àtona no sona «u».
Cinc vocals i els noms de les lletres
Cada vocal té un sol so, curt i clar:
- a com la «a» de «pa»: casa
- e entre la «e» tancada de «més» i l'oberta de «bé»: mesa
- i com la «i» de «fil»: sí, piso
- o entre la «o» tancada de «món» i l'oberta de «dona»: todo
- u com la «u» de «lluna»: uno
A diferència del català central, les vocals àtones no canvien: la a final de casa sona «a», no com una vocal neutra, i la o de todo sona «o», no «u».
Quan dues vocals es troben, se senten totes dues: bueno, seis, Europa.
Per lletrejar una paraula en veu alta (el teu nom, una adreça electrònica), digues el nom de les lletres: a, be, ce, de, e, efe, ge, hache, i, jota, ka, ele, eme, ene, eñe, o, pe, cu, erre, ese, te, u, uve, uve doble, equis, ye, zeta. A l'Amèrica Llatina la v sovint es diu ve (o ve corta) i la w, doble ve o doble u.
*c*, *qu*, *k* i *z*
| So | Davant de a, o, u | Davant de e, i |
|---|---|---|
| «k»; en qu la u no sona | casa, cosa, Cuba | queso, quiero |
| «k» en algunes paraules manllevades | koala | kilo |
| com la «th» anglesa de «think»: la punta de la llengua entre les dents (el català no té aquest so)Espanya | zapato, zona, azul | cena, cinco |
| «s», com en «sol»Amèrica Llatina | zapato, zona, azul | cena, cinco |
*g*, *gu*, *gü*, *j* i la *h* muda
| Grafia | So | Exemples |
|---|---|---|
| ga, go, gu | «g» com en «gat» | gato, gordo, gusto |
| gue, gui | també la «g» de «gat»; la u no sona | guerra, guitarra, Miguel |
| güe, güi | «gw»: els dos punts fan sonar la u | pingüino, vergüenza |
| ge, gi; j | una «h» forta que surt de la gola, com la «ch» de l'escocès «loch» (el català no té aquest so) | gente, gimnasio, jefe, joven |
| h | muda: no es pronuncia mai, però sempre s'escriu | hola, hotel, ahora |
| ch | «tx» com en «cotxe»: només és muda la h sola | chico, mucho, noche |
*r* i *rr*, *ll* i *y*, *ñ*, *b* i *v*
| Grafia | So | Exemples |
|---|---|---|
| r | un sol toc ràpid de la llengua, com la «r» de «cara» | pero, cara, hablar |
| rr | una «r» forta (vibrant), com la de «carro»: diversos tocs ràpids de la llengua | perro, carro, guitarra |
| r- | a principi de paraula: forta, com rr (igual que en català) | rosa, rojo, Roma |
| ll, y | per a la majoria de parlants, el mateix so, com la «i» de «iogurt» (no com la «ll» catalana) | llamo, calle, yo, mayo |
| y | sola («i») o a final de paraula: la vocal i | y, hoy, muy |
| ñ | com la «ny» d'«any» | año, niño, España |
| b, v | el mateix so, una «b» (com en gran part del català): no se sent quina lletra s'escriu | bien, vino, beso, vaso |
Lletres que sonen diferent
| Lletra | So | Exemples |
|---|---|---|
| ñ | com la «ny» de «canya» | año, España |
| h | muda: no es pronuncia mai | hola, ahora |
| ch | com la «tx» de «cotxe» | chico, mucho |
| j; g + e, i | un so aspre que es fa al fons de la gola, com la «ch» de l'escocès «loch» o de l'alemany «Bach» | joven, gente |
| g + a, o, u | com la «g» de «gat» | gato, gusto |
| gu + e, i | també la «g» de «gat»; la u no sona | guerra, guitarra |
| gü + e, i | «gw»: els dos punts fan sonar la u | pingüino, vergüenza |
| c + a, o, u; qu + e, i | «k»; en qu la u no sona | casa, queso, quiero |
| c + e, i; zEspanya | com la «th» de l'anglès «think» | cena, zapato |
| c + e, i; zAmèrica Llatina | com la «s» de «sol» | cena, zapato |
| ll, y | com la «i» de «iogurt»: les dues lletres sonen igual | llamar, yo |
| r | un sol toc ràpid de la llengua, com la «r» de «cara» | pero, cara |
| rr; r- | una «r» vibrant múltiple, com la «rr» de «carro»; una r a principi de paraula sona igual | perro, rosa |
| b, v | el mateix so, una «b»; entre vocals és més suau i els llavis gairebé no es toquen | bien, vino, vaso |
| x | normalment «ks»; en alguns noms mexicans (México, Oaxaca) sona com la j | examen, México |
Exemples
- ¡Hola! ¿Qué tal?Hola! Com va?La h és muda; qu sona «k».
- Mi perro se llama Rayo.El meu gos es diu Rayo.La rr i la r inicial de Rayo són vibrants múltiples; la ll sona com la «i» de «iogurt».
- La gente joven baila mucho.La gent jove balla molt.La g davant de e i la lletra j tenen el mateix so.
- Gracias por la cena.Gràcies pel sopar.La c de gracias i cena sona com la «th» anglesa a la major part d'Espanya i com una «s» a l'Amèrica Llatina.
- El niño come queso.El nen menja formatge.
- Vivo en México.Visc a Mèxic.La x de México sona com la j.
- Mi amigo Guillermo toca la guitarra.El meu amic Guillermo toca la guitarra.En gui la u no sona.
Errors freqüents
- Incorrecte:
Me gusta la cana.Correcte: ✓ Me gusta la caña.La ñ és una lletra pròpia, no una n decorada: caña és una canya (o una cervesa petita a Espanya) i cana és un cabell blanc. - Incorrecte:
Tengo un pero.Correcte: ✓ Tengo un perro.pero (un sol toc) vol dir «però»; perro (vibrant múltiple) vol dir «gos». - Incorrecte:
Ablo español.Correcte: ✓ Hablo español.La h no es pronuncia mai, però s'escriu igualment. - Incorrecte:
La jente es simpática.Correcte: ✓ La gente es simpática.Davant de e i i, la g i la j sonen igual, així que aprèn l'ortografia amb la paraula.