On cau l'accent
Tota paraula espanyola de dues o més síl·labes té una síl·laba tònica, i l'ortografia sempre et diu quina és. Només hi ha dues regles bàsiques; quan una paraula no les segueix, porta accent gràfic (tilde): á, é, í, ó, ú.
L'accent gràfic només indica quina és la síl·laba tònica. Mai no canvia el so de la vocal.
Accent natural
| La paraula acaba en | Accent | Exemples |
|---|---|---|
| vocal, -n o -s | penúltima síl·laba | casa, hablan, libros |
| qualsevol altra consonant | última síl·laba | ciudad, hablar, español |
| no segueix la regla | la vocal amb accent gràfic | café, canción, árbol, música |
Com es llegeix l'accent gràfic
- café acaba en vocal, així que sense l'accent la síl·laba tònica seria ca.
- canción acaba en -n; l'accent fa que la síl·laba tònica sigui ción.
- árbol acaba en -l, així que sense l'accent la síl·laba tònica seria bol.
- Si la síl·laba tònica és l'antepenúltima, sempre cal accent: música, teléfono.
Un accent sobre la i o la u al costat d'una altra vocal les separa en dues síl·labes: día, país. L'accent també es manté a les majúscules: Álvaro.
Les mateixes regles expliquen per què l'accent apareix i desapareix en plural: canción → canciones, examen → exámenes.
Mateixa grafia, paraula diferent
| Amb accent | Significat | Sense | Significat |
|---|---|---|---|
| tú | tu | tu | el teu, la teva |
| él | ell | el | el (masculí) |
| sí | sí | si | si |
| mí | mi (després de preposició: para mí) | mi | el meu, la meva |
| té | te (la beguda) | te | et, te (objecte) |
| sé | (jo) sé | se | es, se (reflexiu) |
| más | més | mas | però (literari, poc freqüent) |
Paraules interrogatives
Les paraules interrogatives i exclamatives sempre porten accent: qué, quién, cómo, dónde, cuándo, cuánto, cuál, por qué. L'accent també es manté a les preguntes indirectes: No sé dónde vive.
Sense l'accent, paraules semblants enllacen parts d'una frase: que (que), como (com), donde (on), porque (perquè).
Exemples
- ¿Tú tienes tu libro?Tu tens el teu llibre?
- Él es el profesor.Ell és el professor.
- —¿Vienes? —Sí, si tengo tiempo.—Vens? —Sí, si tinc temps.
- Este regalo es para mí.Aquest regal és per a mi.
- ¿Quieres un té?Vols un te?
- No sé dónde está el banco.No sé on és el banc.
- —¿Por qué estudias español? —Porque me gusta.—Per què estudies espanyol? —Perquè m'agrada.
Errors freqüents
- Incorrecte:
Mi papa trabaja en un banco.Correcte: ✓ Mi papá trabaja en un banco.papá és «papa» (pare); papa és «patata» a l'Amèrica Llatina, i el Papa és el Papa de Roma. - Incorrecte:
¿Donde vives?Correcte: ✓ ¿Dónde vives?Les paraules interrogatives sempre porten accent. - Incorrecte:
Es para mi.Correcte: ✓ Es para mí.Després d'una preposició és mí (mi); mi sense accent vol dir «el meu, la meva». - Incorrecte:
Hablo ingles.Correcte: ✓ Hablo inglés.La paraula acaba en -s però la síl·laba tònica és l'última, així que necessita accent gràfic. El plural ingleses no en porta.