Fer preguntes
Una pregunta de sí o no pot mantenir l'ordre de les paraules d'una afirmació, com en català; només puja l'entonació al final: ¿Hablas español? El subjecte també pot anar després del verb: ¿Habla usted inglés?
Amb una paraula interrogativa, primer va la paraula interrogativa i just després el verb; el subjecte va després del verb: ¿Dónde vive Ana?
Una preposició sempre va davant de la paraula interrogativa, com en català: ¿De dónde eres? (D'on ets?), ¿Con quién vives? (Amb qui vius?)
Paraules interrogatives
| Paraula | Significat | Exemple |
|---|---|---|
| qué | què | ¿Qué quieres? |
| quién, quiénes | qui | ¿Quién es ella? |
| cómo | com | ¿Cómo te llamas? |
| dónde | on | ¿Dónde vives? |
| cuándo | quan | ¿Cuándo es la fiesta? |
| cuánto, cuánta, cuántos, cuántas | quant, quants | ¿Cuántos años tienes? |
| cuál, cuáles | quin, quina (entre diversos) | ¿Cuál es tu número? |
| por qué | per què | ¿Por qué estudias español? |
L'accent de les paraules interrogatives
Les paraules interrogatives sempre porten accent gràfic: ¿Qué?, ¿Dónde?, ¿Cuándo?, ¿Cuánto?… En català només «què» en porta; en espanyol, totes. El mantenen quan la pregunta va dins d'una frase: No sé dónde está. (No sé on és.)
L'accent distingeix dues paraules diferents, com en català «per què» i «perquè». ¿Por qué? (per què?) pregunta, porque (perquè) respon:
- ¿Por qué estás aquí? — Porque mi familia vive aquí.
Sense accent, que i donde uneixen dues parts d'una afirmació (la ciudad donde vivo, la ciutat on visc); ja les trobaràs més endavant.
¿Qué? o ¿cuál?
Totes dues es poden traduir per «què» o «quin», però pregunten coses diferents:
- cuál + es / son demana una resposta entre moltes de possibles: un nom, un número, una adreça, com el català «quin és…?»: ¿Cuál es tu nombre? ¿Cuál es tu número de teléfono?
- qué + es pregunta què és una cosa, en demana la definició: ¿Qué es un apellido? (Què és un «apellido»?)
- qué + nom, on el català diu «quin» + nom: ¿Qué idioma hablas? (Quin idioma parles?)
Per tant, «Quina és la teva adreça?» és ¿Cuál es tu dirección?, mai ¿Qué es tu dirección? A l'Amèrica Llatina també sentiràs cuál + nom (¿Cuál idioma hablas?); qué + nom és correcte a tot arreu.
Preposicions amb paraules interrogatives
| Pregunta | Significat | Exemple |
|---|---|---|
| dónde | on (en quin lloc) | ¿Dónde estás? |
| de dónde | d'on | ¿De dónde eres? |
| adónde (a dónde) | cap a on | ¿Adónde vas? |
| de quién | de qui | ¿De quién es el libro? |
| con quién | amb qui | ¿Con quién vives? |
| de qué | de què, de quin (color…) | ¿De qué color es la casa? |
Dir que no
Per fer negativa una frase, posa no just davant del verb, com en català: No hablo francés. (No parlo francès.)
Els pronoms d'objecte es queden entre no i el verb: No lo sé. (No ho sé.)
Una resposta curta sovint en porta dos: el primer no respon i el segon nega el verb: —¿Fumas? —No, no fumo.
Demanar confirmació
Per demanar confirmació, afegeix ¿verdad? o ¿no? al final, com «oi?» o «no?»:
- Eres de Kyiv, ¿verdad?
- Hace calor, ¿no?
Després d'una frase negativa, ¿verdad? és l'opció més natural: No tienes hambre, ¿verdad?
Exemples
- No hablo francés.No parlo francès.
- ¿De dónde es usted?D'on és vostè?usted formal; la preposició de va primer.
- Hablas español, ¿verdad?Parles espanyol, oi?
- ¿Cuántos años tienes? — Tengo veinte años.Quants anys tens? — Tinc vint anys.
- ¿Cuál es tu número de teléfono?Quin és el teu número de telèfon?
- ¿Quiénes son ellos? — Son mis padres.Qui són? — Són els meus pares.
- ¿Adónde vas? — Voy a casa.On vas? — Vaig a casa.
Errors freqüents
- Incorrecte:
Yo hablo no francés.Correcte: ✓ Yo no hablo francés.no va just davant del verb. - Incorrecte:
¿Quién vives con?Correcte: ✓ ¿Con quién vives?Com en català, la preposició mai no va al final de la pregunta. - Incorrecte:
¿Que idioma hablas?Correcte: ✓ ¿Qué idioma hablas?Una paraula interrogativa sempre porta accent gràfic. - Incorrecte:
¿Qué es tu nombre?Correcte: ✓ ¿Cuál es tu nombre?Davant de es, demana un nom, un número o una adreça amb cuál. - Incorrecte:
¿Cuántos personas hay?Correcte: ✓ ¿Cuántas personas hay?cuánto concorda amb el seu nom: personas és femení plural.