Quan es fa servir ser
ser (ser) diu qui o què és algú o alguna cosa:
- identitat i noms: Soy Ana. Es un libro.
- origen i nacionalitat: Es de México. Somos ucranianos.
- professió: Mi padre es médico.
- característiques duradores: La casa es grande. Eres muy simpático.
- l'hora i les dates: Son las tres. Hoy es lunes.
- possessió: El libro es de Marta.
Formes de ser (irregular)
| Persona | ser |
|---|---|
| yo | soy |
| tú | eres |
| él / ella / usted | es |
| nosotros / nosotras | somos |
| vosotros / vosotrasEspanya | sois |
| ellos / ellas / ustedes | son |
Exemples
- Soy Marta y soy de Sevilla.Soc la Marta i soc de Sevilla.
- Mi madre es profesora.La meva mare és professora.Sense article davant d'una professió.
- ¿De dónde eres? — Soy de Ucrania.D'on ets? — Soc d'Ucraïna.
- Nuestra casa es pequeña, pero muy bonita.La nostra casa és petita, però molt bonica.
- Somos estudiantes.Som estudiants.
- Hoy es martes y son las cinco.Avui és dimarts i són les cinc.
- Ustedes son muy amables.Vostès són molt amables.
Errors freqüents
- Incorrecte:
Soy cansado.Correcte: ✓ Estoy cansado.Un estat temporal porta estar. - Incorrecte:
Soy una estudiante.Correcte: ✓ Soy estudiante.Sense un / una davant d'una professió o un paper, com en català: «Soc estudiant». - Incorrecte:
Madrid es en España.Correcte: ✓ Madrid está en España.La ubicació porta estar. Excepció: on té lloc un esdeveniment es diu amb ser (La fiesta es en mi casa.). - Incorrecte:
Es las tres.Correcte: ✓ Son las tres.Les hores van en plural: son las tres; només la una és singular: es la una.