Mi o mío?
Mi, tu, su van davant d'un nom: mi libro (el meu llibre). Quan no hi ha cap nom després, es fa servir la forma llarga mío, tuyo, suyo: El libro es mío. (El llibre és meu.)
Compara-ho amb el català «el meu llibre» i «és meu»:
- Es mi maleta. (És la meva maleta.)
- La maleta es mía. (La maleta és meva.)
Davant del nom, l'espanyol no hi posa article: mi maleta, no la mi maleta. Mío, mía, míos, mías porten accent a la í; tuyo i suyo, no.
Formes
| Persona | Significat | Singular | Plural |
|---|---|---|---|
| yo | meu, meva | mío, mía | míos, mías |
| tú | teu, teva (informal) | tuyo, tuya | tuyos, tuyas |
| él, ella, usted | seu, seva (d'ell, d'ella; de vostè) | suyo, suya | suyos, suyas |
| nosotros, nosotras | nostre, nostra | nuestro, nuestra | nuestros, nuestras |
| vosotros, vosotrasEspanya | vostre, vostra (vosaltres, informal) | vuestro, vuestra | vuestros, vuestras |
| ellos, ellas, ustedes | seu, seva (d'ells, d'elles; de vostès) | suyo, suya | suyos, suyas |
Concorda amb la cosa
Igual que mi i nuestro, la forma llarga concorda amb la cosa posseïda, no amb el posseïdor: masculí o femení, singular o plural.
- Este libro es mío. — Esta llave es mía.
- Estos zapatos son míos. — Estas fotos son mías.
Per tant, un home diu La bicicleta es mía i una dona diu El sombrero es mío, com en català: fixa't en bicicleta i sombrero, no en qui parla.
De qui és? ¿De quién es?
Per preguntar de qui és una cosa, fes servir ¿De quién es…? (una cosa) o ¿De quién son…? (diverses coses):
- ¿De quién es esta mochila? (De qui és aquesta motxilla?)
- ¿De quién son estas llaves? (De qui són aquestes claus?)
Respon amb ser + la forma llarga, sense article, o amb de + un nom:
- Es mía. (És meva.)
- Son de Ana. (Són de l'Ana.)
Igual que en català, el posseïdor es diu amb de: «les claus de l'Ana» és las llaves de Ana, sense article davant del nom de persona.
El mío, la tuya: en lloc d'un nom
Per no repetir un nom, posa l'article davant de la forma llarga, com en català «el meu», «la teva»: el mío, la tuya, los suyos, las nuestras. Tots dos concorden amb el nom que no dius:
- Mi casa es pequeña; la tuya es grande. (La meva casa és petita; la teva és gran.)
- Tu maleta es más grande que la mía. (La teva maleta és més gran que la meva.)
- —¿Son tus zapatos? —No, los míos son negros. (—Són les teves sabates? —No, les meves són negres.)
Després de ser, per dir de qui és una cosa, no hi posis article (Es mía.); amb l'article assenyales una cosa entre diverses: —¿Cuál es tu maleta? —Esta es la mía. (—Quina és la teva maleta? —Aquesta és la meva.)
Un amigo mío: després del nom
La forma llarga també pot anar després d'un nom, normalment amb un, una, unos, unas, igual que en català «un amic meu», «uns amics nostres»:
- Pedro es un amigo mío. (En Pedro és un amic meu.)
- Ayer invitamos a unos amigos nuestros. (Ahir vam convidar uns amics nostres.)
Un i mi no van mai junts: un mi amigo és incorrecte.
Suyo: d'ell, d'ella, de vostè, d'ells
Suyo pot voler dir «d'ell», «d'ella», «de vostè» (usted), «de vostès» (ustedes) o «d'ells», com el català «seu». Normalment el context ho deixa clar:
- —¿Es de Pablo este abrigo? —Sí, es suyo. (—Aquest abric és d'en Pablo? —Sí, és seu.)
- Señora, ¿este sombrero es suyo? (Senyora, aquest barret és seu?)
Quan no queda clar, digues de + la persona: es de él, es de ella, es de usted, es de ellos.
Exemples
- —¿De quién es esta llave? —Es mía.—De qui és aquesta clau? —És meva.
- Estos libros no son tuyos.Aquests llibres no són teus.
- La casa es nuestra.La casa és nostra.
- Tu maleta es más grande que la mía.La teva maleta és més gran que la meva.
- Marta es una amiga mía.La Marta és una amiga meva.
- Mis padres viven en Kyiv. ¿Y los tuyos?Els meus pares viuen a Kíiv. I els teus?
- Señor, ¿estas llaves son suyas?Senyor, aquestes claus són seves?Aquí suyas vol dir «seves, de vostè», parlant a usted.
- Chicos, ¿esta mochila es vuestra?EspanyaNois, aquesta motxilla és vostra?
- Chicos, ¿esta mochila es de ustedes?Amèrica LlatinaNois, aquesta motxilla és vostra?
Errors freqüents
- Incorrecte:
Este libro es mi.Correcte: ✓ Este libro es mío.Si no hi ha cap nom després, fes servir la forma llarga. - Incorrecte:
La maleta es mío.Correcte: ✓ La maleta es mía.Concorda amb maleta (femení), no amb qui parla. - Incorrecte:
Mío libro es nuevo.Correcte: ✓ Mi libro es nuevo.Davant d'un nom, fes servir mi, tu, su. - Incorrecte:
Es un mi amigo.Correcte: ✓ Es un amigo mío.Un i mi no van mai junts: posa la forma llarga després del nom. - Incorrecte:
Tu casa es más grande que mía.Correcte: ✓ Tu casa es más grande que la mía.En lloc d'un nom, la forma llarga necessita l'article.