El meu, el teu, el seu…
Els possessius van davant del nom i substitueixen l'article: mi casa (la meva casa), mai la mi casa.
Concorden amb la cosa posseïda, no amb el posseïdor:
- mis libros: un posseïdor, molts llibres
- nuestra casa: molts posseïdors, una casa
mi, tu i su només canvien de nombre; nuestro i vuestro també canvien de gènere.
Formes
| Persona | Significat | Singular | Plural |
|---|---|---|---|
| yo | el meu, la meva | mi hermano, mi casa | mis hermanos, mis casas |
| tú | el teu, la teva (informal) | tu hermano, tu casa | tus hermanos, tus casas |
| él, ella, usted | el seu, la seva (d'ell, d'ella; de vostè) | su hermano, su casa | sus hermanos, sus casas |
| nosotros, nosotras | el nostre, la nostra | nuestro hermano, nuestra casa | nuestros hermanos, nuestras casas |
| vosotros, vosotrasEspanya | el vostre, la vostra (plural, informal) | vuestro hermano, vuestra casa | vuestros hermanos, vuestras casas |
| ellos, ellas, ustedes | el seu, la seva (d'ells, d'elles; de vostès) | su hermano, su casa | sus hermanos, sus casas |
Un sol *su*, molts posseïdors
su i sus volen dir «el seu, la seva», amb la mateixa ambigüitat que en català: d'ell, d'ella, d'una cosa, d'ells o de vostè / vostès (usted, ustedes). Normalment el context ho aclareix; si no, fes servir de + la persona després del nom: la casa de ella, la casa de usted.
El possessiu sempre correspon a la persona del posseïdor: Leo mi libro. (Llegeixo el meu llibre.) Ana lee su libro. (L'Ana llegeix el seu llibre.)
No confonguis tu (el teu) amb tú (tu).
Exemples
- Mi hermana vive en Valencia.La meva germana viu a València.
- ¿Dónde están tus llaves?On són les teves claus?
- Nuestra profesora es de Bogotá.La nostra professora és de Bogotà.nuestra concorda amb profesora, no amb «nosaltres».
- Ana y su esposo trabajan en un hotel.L'Ana i el seu marit treballen en un hotel.
- Señor López, ¿esta es su maleta?Senyor López, aquesta és la seva maleta?Aquí su vol dir «de vostè»: es parla a usted.
- Chicos, ¿vuestra casa está lejos?EspanyaNois, la vostra casa és lluny?
- Chicos, ¿su casa está lejos?Amèrica LlatinaNois, la vostra casa és lluny?
Errors freqüents
- Incorrecte:
nuestro casaCorrecte: ✓ nuestra casanuestro concorda amb casa, que és femení. - Incorrecte:
mi librosCorrecte: ✓ mis librosUn sol posseïdor, però els llibres són plurals. - Incorrecte:
la mi casaCorrecte: ✓ mi casaEl possessiu substitueix l'article. - Incorrecte:
¿Es tú libro?Correcte: ✓ ¿Es tu libro?tu (el teu) no porta accent; tú vol dir «tu».