Pronoms després de preposició: para mí, conmigo

Para mí, sin ti

Després d'una preposició (para, de, sin, a, en…), l'espanyol fa servir els pronoms de subjecte amb dues excepcions: yo es converteix en mí i tú en ti.

• Este regalo es para mí. (Aquest regal és per a mi.)
• No voy sin ti. (No hi vaig sense tu.)
• La fiesta es para ella. (La festa és per a ella.)

El català també canvia «jo» («per a mi»), però manté «tu» («sense tu»); l'espanyol canvia tant yo com tú: para mí, sin ti.

Mí o mi?

Mí (pronom: per a mi) porta accent; mi (possessiu: el meu, la meva) no en porta i sempre va davant d'un nom:

• Es mi regalo. (És el meu regal.)
• El regalo es para mí. (El regal és per a mi.)

Ti no porta mai accent: para ti, no para tí. Él (ell) també manté l'accent després d'una preposició: con él.

Conmigo, contigo

Amb con, les dues primeres persones tenen formes especials:

• con + yo → conmigo (amb mi)
• con + tú → contigo (amb tu)

Mai con mí ni con ti. Les altres persones són regulars: con él, con usted, con nosotros, con ellas.

• ¿Quieres bailar conmigo? (Vols ballar amb mi?)
• Mañana voy al cine contigo. (Demà vaig al cinema amb tu.)

Entre, según, excepto: yo i tú

Després d'entre (entre), según (segons) i excepto (excepte), fes servir yo i tú, no mí i ti, com en català «entre tu i jo»:

• Entre tú y yo, la fiesta es aburrida. (Entre tu i jo, la festa és avorrida.)
• Según tú, la fiesta empieza a las nueve. (Segons tu, la festa comença a les nou.)
• Todos bailaron excepto yo. (Tots van ballar excepte jo.)

A mí me gusta

Amb gustar i encantar, a mí, a ti, a él… afegeixen èmfasi o un contrast, com en català «a mi m'agrada». El pronom curt me, te, le… es manté:

• A mí me encantan las sorpresas. (A mi m'encanten les sorpreses.)
• —Me gusta esta música. —A mí también. (—M'agrada aquesta música. —A mi també.)
• A mí no me gusta bailar, ¿y a ti? (A mi no m'agrada ballar, i a tu?)

En les respostes curtes, digues a mí, a ti, mai a yo ni a tú. Compte: en català és «a tu», però en espanyol és a ti.